posted by on Refranys

Comentaris tancats a Refranys, utilitzem-los

Bones NotíciesAl llarg de la història hi ha hagut algunes composicions lingüístiques que han anat passant de pares a fills de generació en generació i que han perdurat al llarg de tots els temps.

Efectivament, em refereixo als refranys o dites. Segons el diccionari de la llengua catalana, un refrany és una frase sentenciosa; un proverbi. Aquest, a la seva vegada es defineix com a màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular.

Cada refrany té una moralitat, un consell, una lliçó… però el que més m’entusiasma dels refranys és que malgrat la seva antiguitat, ni caduquen, ni passen de moda, ni deixen de ser aplicables, ni menteixen!

Qui seria el cap pensant o l’il·luminat a qui se li acudiria allò de “Neu de gener, omple el graner“. Ves perquè t’has d’enrecordar del que va passar al gener, quan segues al juny! O allò de “Sabater que no canti, sastre que no murmuri i barber mut, mai ningú n’ha conegut“, si cada persona és un món!

Si bé és cert que no són una prova científica i irrefutable d’allò que prediquen, en general, com diuen, “Tots els refranys són vertaders“.

|| Read more



posted by on Vivències

Comentaris tancats a Regalem-nos bones notícies, que les dolentes ja venen soles

Bones NotíciesAixò és el que m’acostuma a dir la meva àvia quan la visito els caps de setmana.

Ella té sempre aquella il·lusió que quan hi vagi, li explicaré tot allò bonic que m’ha passat durant la setmana: si he estat bé de salut, si he estat a gust a la feina, si he fet alguna cosa que m’hagi fet contenta, si algú n’ha fet alguna altra per fer-me contenta a mi… Qualsevol cosa que la faci enorgullir com a àvia i li garanteixi la seva tranquil·lat. Aquí les males notícies no hi tenen cabuda. No hi ha espai ni temps per a elles.

Quan veu que li he d’explicar alguna cosa que no li ha d’agradar es posa de manifest el seu subconscient. M’ho nota amb la veu, amb la mirada, amb l’expressió… és un moment que només ella i les persones que han viscut moments molt durs a la vida saben copsar. I amb aquella por encara a dins, té una habilitat gairebé innata per defugir el que encara no he dit.

|| Read more



Rialles dedicades

nov.
2013
19

posted by on General

Comentaris tancats a Rialles dedicades

Rialles DedicadesTots els estudis apunten com d’important és riure cada dia, però en aquest post d’avui us vull demostrar com d’important és guanyar-se el dret d’una rialla dedicada.

Per fer aquesta demostració, vull parlar-vos de la meva pròpia experiència i compartir amb vosaltres el que sento quan algú em dedica una rialla, o una riallada. A veure si coincidiu amb mi, ja m’ho direu.

|| Read more



Recomençar

nov.
2013
12

posted by on General

Comentaris tancats a Recomençar

CastellvellPer recomençar de la millor manera possible això de compartir les meves impressions amb vosaltres, començo amb aquesta fotografia.
Com veieu, a primera i simple vista, la foto en sí no té cap mena de gràcia. Un castell dalt d’una muntanyeta amb una casa més aviat vella al peu, uns abrets, s’insinuen uns camps llaurats al darrere, però afortunadament, més enllà del que es pugui apreciar en la primera ullada hi ha tot un munt de sentiments que aquesta fotografia evoca.

Aquesta imatge, i segurament alguns estareu d’acord amb mi, representa allò que diuen de tornar a casa, tornar al passat. Aquest paissatge fantàstic és el que veig des de la finestra de casa dels meus pares quan hi vaig els caps de setmana. El mateix que vaig veure els divuit primers anys de la meva vida, i us podeu creure que em continua transmetent tanta pau i tranquil·litat com llavors. Tant és així, que quan diumenge a la tarda he de tornar cap a Barcelona se’m fa un nus a la panxa només de pensar que ja no ho tornaré a veure fins el cap de setmana següent.

Tots aquells que heu hagut de recomençar la vostra vida en un altre lloc o d’una altra manera, segurament podeu entendre de què parlo. Els que no, només us heu d’imaginar aquell lloc especial on us agradava anar quan éreu petits: aquell poble, aquell parc, aquella plaça, aquella casa, aquella botiga, aquell arbre, aquell racó, aquella escena… aquest sentiment és exactament al que em refereixo.

|| Read more

posted by on Curiositats del País

2 comments

Si algú arriba a Enlace Quiché un dia qualsevol a una hora qualsevol, és gairebé segur que em trobi en aquesta posició:

Una petita demostració de tot el que es pot fer un dia de cada dia a la feina :D
Jo al meu petit racó de treball (fent veure que treballo)…

Això és el meu petit racó de treball… a la meva vora hi seu la Jenny i una mica més enllà la Gricelda.

A la banda des d'on està feta la foto hi ha la Faby i una mica més enllà el Jesús…

Així és com treballem un dia qualsevol a una hora qualsevol… 

|| Read more

posted by on Vivències

2 comments

TABIL

Ja n'hi ha, ja, de racons recòndits en el món…
Tab'il és una comunitat molt propera a Santa Cruz de Quiché, tan sols a uns 20 minuts en cotxe i uns altres 20 a peu…
L'arribada és força dura, però un cop allà, sembla que el temps s'hagi aturat, que no hi hagi arribat mai una mala influència, ni un brot de contaminació…
Tranquil, màgic, pur i sobretot, sense mala fe és com definiria jo Tab'il i tots els seus habitants…
Tab'il és la comunitat on va nèixer i crèixer la Jenniffer, amb ella, un dia a la tarda vam decidir escapar-nos i endinsar-nos en el seu món…
Per arribar has de travessar prats d'aquest estil, inclinats, verds i plens  d'animals de pastura.

D'exursió a Tab'il... im-pressionant!
Si a algú se li escapa dir que això no és una preciositat, que m'ho facin saber…

|| Read more

posted by on Curiositats del País

Comentaris tancats a Quan no hi ha llum… BARBACOA!!!!

Barbacoa

Sí senyor, així es treballa a Guatemala!
Fa uns dies, hi va haver un tall de llum general a tota la ciutat de Santa Cruz del Quiché que va durar des de les 7 del matí fins les 6 de la tarda.
Aquest tall, va ser provocat pel manteniment de la xarxa elèctrica, amb la qual cosa, un dia abans ho van fer públic a la ràdio.
Si això hagués passat a qualsevol ciutat d'Europa, hi hagués hagut un desgavell insuportable… caos, angoixa, nerviosisme i estrès per no tenir llum durant 11 hores… 
En canvi aquí, quan la notícia va arribar a la oficina ningú no es va entristir, ja que això volia dir que l'endemà no treballàvem! jejejeje
Així doncs, tots els companys del tercer pis vam decidir fer un dia de convivències a la casa de voluntaris preparant una fantàstica BARBACOA!

Aquest dia, ens vam reunir tots a la oficina (una hora més tard del que hauríem d'haver entrat un dia normal).
Vam fer una "cooperacha" (posar tots diners) i es va anar a comprar tot el menjar i tot el necessari.
Després, ens vam reunir tots altra vegada a la casa de voluntaris (casa meva) per gaudir d'un dia molt entretingut i especial.
Sense gairebé dir res, cadascú tenia la seva feina dins el grup:
Uns quants van ser els encarregats de la carn (amb tot el que això suposa). 
Primer rentar la graella… això va costar com una hora de feina, perquè de no fer-la servir, estava ben rovellada!

Quan no hi ha llum... fem una barbacoa!?!?!?
Chus, Miky i Xam netejant la graella perquè ningú no s'intoxiqués. 
En segon lloc, coure la carn! Mmmmmm déu, que bona era!

|| Read more

posted by on Curiositats del País

Comentaris tancats a Festivitat de Tots Sants

És ben curiós com les diferents cultures, sota una mateixa religió, celebren les diades cadascú a la seva manera.

Acostumada a celebrar la nit de Tots Sants menjant castanyes i moniatos, envoltada de la família… una nit tranquil·la, sense gran cosa més a fer.

Aquesta visió va canviar totalment ahir a la nit.

Com ja he dit altres vegades, Guatemala és un país ben curiós. Tant és així, que la nit de Tots Sants, hi ha un festival al cementiri que ni us podeu imaginar.

A Santa Cruz, el cementiri queda al cap d’un carrer… Només arribar, tot aquest carrer estaba ple de paradetes de dolços, música cristiana, llocs per menjar… A la meitat, i en un carrer travesser, un concert de rock-metal a càrrec de grups locals o bé dels pobles del voltant… 3 grups van ser els que van protagonitzar aquest concert.

Celebració de la festivitat de Tots Sants. Una nit d'alegria al cementiri de Santa Cruz del Quiché, Guatemala
Rock-metal per animar la festa a tots els assistents: nens, nenes, joves, pares, mares, avis i àvies… tots hi eren!! 

|| Read more

posted by on Vivències

Comentaris tancats a 3.772 metres d’aventura

volca

El diumenge, vaig tenir el plaer de gaudir d’una de les aventures més emocionants viscudes fins el moment a Guatemala.
La Jenny, una de les companyes de Enlace Quiché, amb uns amics de la universitat, van organitzar una sortida de 2 dies . L’objectiu era escalar el volcà de Santa Maria a Quetzaltenango.
Vam marxar de casa dissabte al matí ben d’hora… devien ser quarts de 8 quan partíem de Quiche cap a Quetzaltenango, a unes 3 hores i escaig de camí.
Durant el matí i part de la tarda, vam estar passejant per un gran centre comercial “La Pradera”, a la tarda, cultura per la ciutat i a les 8 del vespre cap a l’hotel perquè . . .

L’AVENTURA ESTAVA A PUNT DE COMENÇAR!

|| Read more

posted by on Vivències

Comentaris tancats a Fi de l’odissea amb l’aigua :)

Fa tot just un mes, a la casa de voluntaris ens vam quedar sense aigua corrent.
En un principi, quedar-se sense aigua, pot semblar una cosa ben estúpida i sense importància, però us ben asseguro, que no valores el que tens fins que no ho perds!
Imagineu-vos… tot un mes en les següents condicions:

  1. Cada matí, anant al barri de la vora, a casa de Doña Tina, a buscar dues galledes d'aigua per poder rentar els plats.
  2. Posant galledes al pati de la casa per poder reutilitzar l'aigua de la pluja per tirar de la cadena del wàter (per sort, ha pogut el suficient com per anar mantenint el wàter net).
  3. Haver d'anar a casa dels altres voluntaris cada tres dies per poder-te dutxar.
  4. Haver d'anar a casa dels altres voluntaris cada 15 dies per poder rentar la roba, o en cas de necessitat, haver d'anar altra vegada a casa de Doña Tina a buscar 2 galledes d'aigua més per poder rentar la roba a mà (per desgràcia, ha plogut el suficient, com per deixar un pantaló inservible cada dia i haver de rentar a mà cada 5 o 6 dies).

|| Read more

css.php